Geografia i història de Castalla

Aquest punt parla sobre la història antiga, desde l’arribada de l’islam fins als regnes cristians i la Castalla Medieval.

Les fitxes históriques de monuments son importants per a un historiader a la seua feina, gràcies a les fitxes históriques de monuments, un historiador pot saber l´any de construcció, del monument, quins estil té, quí la va construir, per a qué, am quins materials, i altres dades molt importants per al seu treball.

Un exemple de fitxa histórica pot ser el seguent del Castell de Castalla:

A aquest punt anem a vore les eines que pot utilitzar un historiador per a treballar. Dins d´aquestes podem vore algunes con l´arqueología, les fonts visuals , orals i escrites.

El paisatge mediterrani es caracteritza per estius secs i hiverns húmits.  Les precipitacions son poc abundants, pero irregulars. Es produeixen sobretot a la primavera i la tardor i a vegades originen grans inundacións. La vegetació del  clima mediterrani es troba caracteritzada per paisatges predominats per matorrals, arbusts i boscos de fulla perenne, com el pí o la encina.

Un bon exemple de paisatge mediterrani és el paisatge protegit del Maigmó. Aquest paisatge es va declarar protegit per a preservar el seu valor ecológic  i convinar-ho en l´us públic. Es troba format per diverses muntanyes com el Maigmó, el Sit, el Despenyaor, l´Argueña, la Serra de Castalla y la serra del Caball.  Els seus pics superen en facilitat els 1.000 metres d´altura, uns exemples son el Maigmó (1.296m.), el Despenyaor (1.261m.) o la penya del Sit (1.127m.). Gracies a la seua proximitat al mar, podem trobar unes vistes espectaculars com la que trobem al balcó d´Alacant, on es veu la franja costera de Benidorm fins a Torrevieja.

Com a vegetació podem trobar el pi carrasc, que predomina a aquest parc natural, convertint-lo en la superfície mes poblada d´aquesta espécie de les terres alicantines. Es pot destacar la bona conservació del carrascal, que conciu amb el lentisco, coscoja, madreselva.

Per a obtindre dades mes exactes sobre la vegetació es poden elaborar fiches de vegetació, com a exemple es poden posar tres fiches de vegetació de tres vegetals d´on vivim nosaltres.

Cada lloc en te un clima diferent, hi ha diversos tipus de clima. des de els calids, com el equatorial, fins als freds, com el polar. Si volem saber quin clima tenim al nostre poble o ciutat, tenim que fer un climograma, després de fer-ho, hi ha que comentar-lo per descobrir quin clima tenim.

Per a elaborar un climograma anual, lo primer que hem de fer éstrobar les dades de temperatures mitjanes i precipitacions totals mensuals. Després, per a elaborar un climograma, tenim que obrir una fulla de càlcul Word Press i dur a terme els següents passos:

Primer possem a la primera columna (A) les inicials dels messos. Després, a la columna (B) col·loquem les precipitacions totals de cada més. Acabat això, afegim a la columna (C) les temperatures mitjanes de cada més. Per a finalitzar, seleccionem les dades posades i obrim l´assistent de gràfics i ho fem, ja està fet.

Ara, vaig a comentar un climograma del meu poble que, per desgràcia, no puc posar-ho.

Aquest climograma te una temperatura mitjana de 17 graus centígraus, per tant, podem dir que és un clima temperat perque en té entre 1 i 19 graus centígraus. L´oscilació Tèrmica d´aquest clima és de 20 graus centígraus, per tant, podem dir que és un clima continental, perque en té més de 20 Cº. Les precipitaciones totals d´aquest clima són de 456 mm., per tant, podem dir que és un clima continental perque en té més de 300 mm. i menys de 900 mm. Aquest clima en té 7 mesos secs, ací tenim un problema, perque aquesta informació no coincideix amb el clima continental, que té tots els seus mesos húmits, coincideix amb el clima mediterrani, que en té més de 3 mesos secs, aquest problema vaig a explicar-lo ara.

El clima del meu poble és mediterrani, peró en té influéncies del continental, per això ens em trobat aquest problema. Ara vaig a explicar característiques del clima mediterrani.

Els rius del clima mediterrani són irregulars, perqué trobem mesos molt húmtis i mesos molt secs. Té una vegetació perennifòlia, formada por molts boscos de fulla perenne. La seua fauna destaca per una grán quantitat de ocells i mamífers. La població d´aquest paisatge és molt gran i té molt turisme.

La foia de Castalla es troba als sistemes bétics  i la formen unitats de relleu com son el reconco, la replana de castalla, el  menejador i el maigmó.

Els Sistemes bétics:

Son un conjunt de sistemes muntanyosos que transcorren per la part sud de la península ibérica des del golf de Cadis fins a Alacant y les Balears. L´estret de Gibraltar forma part del sistema bétic. Es divideix en dues cordilleres: Subbética i Penibética.

La serralada subbética s´esten des de Gibraltar fins a la província de Jaen. La serralada Penibética és la mes al sur de les cordilleres i es troba a la costa sud d´Andalucía desde la província de Cadis fins a la de Murcia.

El Maigmó:

El Maigmó és una de les muntanyes més boniques de la província d´Alacant. Es pot vore des de tot el vall del vinalopó y als seus peus creixen un muntó de pins que encara no han patit cap incendi forestal ni cap desgracia similar. Els seu pic es troba a 1.296 m. Separa la comarca del Vinalopó mig de la foia de Castalla. El Maigmó ha sigut declarat Parq Natural per protegir tot el que es troba en els seus boscos. Degut a la seua altura, te un clima mediterrani continental, a la Tardor, les plujes son grans i les nevades son prenominants per tota la serra.

El Menejador:

El Menejador és un parq natural amb 2.450 ha., és de les últimes estribacions de les cordilleres bétiques i de les més altes de la província d´Alacant, amb una altura màxima de 1.352m. Te un clima mediterrani amb infúéncies del continental. Al Menejador podem trobar diversos pous destinats a conservar la neu.