P.6-2-ELS REGNES CRISTIANS I EL FEUDALISME: EL CASTELL DE CASTALLA I LA CASTALLA MEDIEVAL:

A l’any 722, Don Pelai va començar una revolta contra els musulmans, a la batalla de Covadonga, els musulmans van rebre la seua primera derrota contra els cristians. Aquest fet, que els musulmans quasi van ignorar, va marcar l´inici de la reconquesta. Els cristians van anar reconquistant tota la península ibèrica fins que van sitiar als últims musulmans a la ciutat de Granada, al 1492, els Reis Católics van reconquerir Granada quan el rei actual Boabdil es va rendir. Un dels causants de la rendició de Boabdil van ser les guerres internes que es succeien a Granada. Moltes traïcions per part dels súbdits del rei Boabdil van ser altres dels causants de la rendiciò.
Un exemple de patrimoni dels regnes cristians a Castalla és el castell.
El castell de Castalla és un castell d’orígen islàmic construit sobre les restes Neolítiques i d’época ibero-romana. El castell està format per tres parts, la Torre Grosa, el palau i els murs.
El Palau és originari dels segles XIV i XV. El seu mur i la Torre Grossa van ser afegits al segle XVI.
El feudalisme és l’organització política i social dels segles IX al XV. Es tractava sobre tot de terres cultivades per vassalls que estaben al servei d’un rei o d’un senyor feudal. A canvi, els vassalls obtenien habitatge i protecció.
El feudalisme es dividia en dos institucions clau, per una part el vassallatge i per altra part el feu. El vassallatje era una relació entre un vassall i un rei, el vassall treballava a les terres del rei i aquest li donava al vassall la protecció i el menjar que necesitaba. El feu era la unitat económica i de relacions socials entre el senyor i els seus vassalls. No era una relació voluntaria, sino una imposició violenta de protecció a canvi de sumisió, és a dir, el total sometiment a les ordres del senyor o el rei.
A Castalla podem trobar un exemple d’organització feudal, ja que, al castell de Castalla, el senyor feudal governava  als vassalls que es trovaven cultivant les terres.

P.6-1-L’ISLAM A LES NOSTRES TERRES: DES DE LA TOPONÍMIA FINS A LA NECRÒPLOIS D´ALMARRA:

L’islam és una cultura que va arribar a les nostres terres mitjançat l’arribada dels musulmans al 711. Als 720 ja estava conquerida tota la península ibèrica, exceptuant la part que ara correspon al Principat d’Astúries, a més, els musulmans van intentar conquerir França, però  van pedre la batalla a la ciutat francesa de Poitiers i es van retirar a la península.
Els musulmans van denominar al territori ibéric que van conquerir  Al-Andalus, aquest territori depenia del califat de Damasc. Dos families musulmanes, els Omeies i els Abassies lluitaven per a governar el califat de Damasc. La familia dels Abassies va assasinar a molts membres de la familia dels Omeies. Una única persona de la familia Omeia va fugir cap a Al-Andalus, una vegada va arribar va crear el califat independent de Córdoba.
La seua economía es basaba en activitats agràries, minería i agricultura. A la seua agricultura destacaben el cultiu de grans, cebades, blat, fabes i demés tipus de plantacions. La seua ganadería es basaba bàsicament en ovelles i bous, encara que també criaen conills i gallines. La seua minería va ser l’activitat menys important, encara que extraien diversos elements, com or, plata, ferro, cinabri, plom i estany. 
Els musulmans ens han deixat un gran patrimoni, tant llinguístic com material. L’exemple de patrimoni llinguístic és la diversa toponímia islàmica que utilitzem. Exemple de patrimoni artístic o material  poden ser les restes de necrópolis i diversos models arquitectónics que podem trobar tant als pobles com a les ciutats que van ser conquerides o construides per els musulmans.
La toponímia islàmica és el conjunt de paràules que ens han deixat els musulmans quan van conquerir la comunitat valenciana. Gràcies a la toponímia, podem saber coses sobre la seua llengua i sobre els seus hàbits de vida, ja que la gran majoría de paraules provenents de l´islam tenen que vore amb la ida doméstica, com son elements doméstics i noms de ciutats. Alguns enxemples de toponímia son les següents paraules:  Alfas,  concell, albercoquer, torre, salt, etc.
A Castalla i alrededors tenim diversos alfaços, com és l’exemple de la Necrópolis d’Almarra.
Una Necrópolis és un edifici al qual hi ha un cementeri subterrani, els musulmans van contruir una necrópolis molt prop de Castalla, la Necrópolis d’Almarra.
Bibliografía:
Paràules: http://www.alicante-ayto.es/documentos/cultura/publicaciones/historia_alc_2/13.pdf

P.6-HISTÒRIA MEDIEVAL:

Aquest punt parla sobre la història antiga, desde l’arribada de l’islam fins als regnes cristians i la Castalla Medieval.

Fonts artístiques: Els monuments locals: fitxes + anàlisi artístic i històric:

Les fonts artístiques son una de les ferramentes d´un historiador, ja que, al examinar detenidament un monument, es poden descobrir moltes dades històriques, com quan va ser construït, si coincideix amb la data de construcció del poble, què es feia en dins d´ell (si es tracta d´un castell, palau o fortalesa), de quins materials disponien a aquella época i altres dades com la importància del poble/ciutat a l´edat d´eixe monument.

Les fitxes históriques de monuments son importants per a un historiader a la seua feina, gràcies a les fitxes históriques de monuments, un historiador pot saber l´any de construcció, del monument, quins estil té, quí la va construir, per a qué, am quins materials, i altres dades molt importants per al seu treball.

Un exemple de fitxa histórica pot ser el seguent del Castell de Castalla:

Nom: Castell de Castalla
Ubicació: Castalla, Alacant
Comarca: L´alcoià
Gentilici: Castellut
Data de creació del Castell: Segle XIV (Palau) XVI (Torre grossa).
Característiques: Es divideix en tres parts, el palau a la dreta, el pati a l´entrada i la torre grossa a la dreta.
Història: El nom del poble prové del castell, antigament se li va anomenar castra alta (campament a l´alt), mes tard, eixe nom es va castellanitzar al nom de Castalla. A l´any 1245, Jaume I va conquerir el castell de Castalla i va expulsar al rei musulmà Abu Zayd, per tant el castell passa al Regne de Valéncia sense resisténcia, a cambi de les poblacions de Cheste i Villamarchante.
La Esglesia María Asumpta de Castalla:
Nom: Esglesia María Asumpta de Castalla.
Ubicació: Castalla, Alacant
Comarca: L’alcoià.
Gentilici: Castellut
Característiques:
Es tracta d’una esglesia d’estil gótic, formada per una única nau principal i situada a la falda de la muntanya. A més de la nau principal, podem trobar capilles laterals, feta sobretot de pedra de tradició medieval. La seua fachada destaca sobretot al carrer Major, perquè es la vista de fons que tenim si mirem des del Camí de Cabanyes cap a la dreta. També destaca la seua gran Torre Campanari.

P. 3: Les eines de l´historiador

A aquest punt anem a vore les eines que pot utilitzar un historiador per a treballar. Dins d´aquestes podem vore algunes con l´arqueología, les fonts visuals , orals i escrites.

2.1- Estudis de població: Elaboració i anàlisi de piràmides. Natalitat, mortalitat i moviments migratoris.

En aquest punt es va a parlar sobre la població a Castalla, com elaborar piràmides de població, amb dades com la mortalitat, natalitat i moviments migratoris.
La taxa  de natalitat es calcula mitjançat una fórmula, que diu que si dividim el nombre de xiquets nascuts en un any i ho dividim entre població total i el que ens dona ho multipliquem per 1.000, tenim la taxa de natalitat. La taxa de natalitat a Castalla és de 8,9 ‰.Es a dir, en un any, per cada mil habitants tenen prop de 9 xiquets.  Això ens indica que tenim una taxa de natalitat molt baixa, es troba per davall de la mitja española (11‰) i de la mitja d´altres països,  com els Estats Units (14‰).
La taxa de mortalitat es calcula mitjançat atra fórmula:  Primer s´agafa el nombre de persones mortes en un any i es divideix entre la població total i ho multipliques per mil.  La taxa de mortalitat a Castalla al 2007 és de 6,6 ‰. Es a dir, cada any, de cada 1.000 persones moren aproximadament 7.  Aquestes dades son menors que la mitja espanyola (9‰) i menor que altres paisos com els Estats Units (7‰).
Els moviments migratoris són el nombre de persones que sen van del poble i la gent que ve d´altres llocs.  Emigrar vol dir anarsen del lloc d´aon eres cap a altre lloc, la gent que ve d´altres llocs reben el nom d´immigrants.
El saldo migratori és la diferéncia entre el nombre d´immigrants  i el nombre d´emigrants, el saldo migratori de la comunitat valencian al 2006 és de 186, per tant, la Comunitat Valenciana té un saldo migratori positiu.
El saldo emigratori pot ser positiu o negatiu, cadasqun amb unes consequencies diferents.
Quan el saldo migratori és negatiu vol dir que el lloc ha pergut habitants, les seues característiques són una disminució de la pressió social, abandó de les zones rurals i una entrada de divises.
Quan el saldo migratori és positiu vol dir que el lloc ha guanyat habitants, les seues característiques són un increment de la població adulta en edat de treballar, una aportació de capital positiva gràcies als immigrants i major diversitat cultural.
Una piràmide de població s´elabora per a estudiar la població, es sol utilitzar per a controlar representar a la volta característiques com els naixements i les morts, les homens i les dones etc.
Aquestes dades provenen de:
www.dip-alicante.es
www.ine.es

2- Geografia Humana: Població i activitat econòmica a Castalla

Aquest punt parla sobre les activitats econòmiques i la població a Castalla. Es parlarà d´els tres sectors (primari, secundari i terciari) i es faran estudis de població, des de la natalitat i la portalitat als moviments migratoris, utilitzant la técnica de les piràmides de població.

P. 1.4: El paisatge: Característiques i fitxes de vegetació:

El paisatge mediterrani es caracteritza per estius secs i hiverns húmits.  Les precipitacions son poc abundants, pero irregulars. Es produeixen sobretot a la primavera i la tardor i a vegades originen grans inundacións. La vegetació del  clima mediterrani es troba caracteritzada per paisatges predominats per matorrals, arbusts i boscos de fulla perenne, com el pí o la encina.

Un bon exemple de paisatge mediterrani és el paisatge protegit del Maigmó. Aquest paisatge es va declarar protegit per a preservar el seu valor ecológic  i convinar-ho en l´us públic. Es troba format per diverses muntanyes com el Maigmó, el Sit, el Despenyaor, l´Argueña, la Serra de Castalla y la serra del Caball.  Els seus pics superen en facilitat els 1.000 metres d´altura, uns exemples son el Maigmó (1.296m.), el Despenyaor (1.261m.) o la penya del Sit (1.127m.). Gracies a la seua proximitat al mar, podem trobar unes vistes espectaculars com la que trobem al balcó d´Alacant, on es veu la franja costera de Benidorm fins a Torrevieja.

Com a vegetació podem trobar el pi carrasc, que predomina a aquest parc natural, convertint-lo en la superfície mes poblada d´aquesta espécie de les terres alicantines. Es pot destacar la bona conservació del carrascal, que conciu amb el lentisco, coscoja, madreselva.

Per a obtindre dades mes exactes sobre la vegetació es poden elaborar fiches de vegetació, com a exemple es poden posar tres fiches de vegetació de tres vegetals d´on vivim nosaltres.

        
Nombre: Pí
Nombre científic: Pinus Halepensis.
Sistemática:
Clase: confieres
Ordre: confiérales
Familia: Pinàceas
Génere: Pinus
Especie: Pinus Halepensis
 
Característiques:
-Fulla Perenne i en forma d´agulla.
-El seu tron és masís i tortuós, de color gris rojenc i de copa irregular.
-Es troba a boscos mediterranis d´Europa, Àsia i nord d´Àfrica
-Poden alcançar els 20 metres d´altura i els 10 centímetres de longitud.
 

1.3:El Clima: Elaboració i comentari d´un climograma local

Cada lloc en te un clima diferent, hi ha diversos tipus de clima. des de els calids, com el equatorial, fins als freds, com el polar. Si volem saber quin clima tenim al nostre poble o ciutat, tenim que fer un climograma, després de fer-ho, hi ha que comentar-lo per descobrir quin clima tenim.

Per a elaborar un climograma anual, lo primer que hem de fer éstrobar les dades de temperatures mitjanes i precipitacions totals mensuals. Després, per a elaborar un climograma, tenim que obrir una fulla de càlcul Word Press i dur a terme els següents passos:

Primer possem a la primera columna (A) les inicials dels messos. Després, a la columna (B) col·loquem les precipitacions totals de cada més. Acabat això, afegim a la columna (C) les temperatures mitjanes de cada més. Per a finalitzar, seleccionem les dades posades i obrim l´assistent de gràfics i ho fem, ja està fet.

Ara, vaig a comentar un climograma del meu poble que, per desgràcia, no puc posar-ho.

Aquest climograma te una temperatura mitjana de 17 graus centígraus, per tant, podem dir que és un clima temperat perque en té entre 1 i 19 graus centígraus. L´oscilació Tèrmica d´aquest clima és de 20 graus centígraus, per tant, podem dir que és un clima continental, perque en té més de 20 Cº. Les precipitaciones totals d´aquest clima són de 456 mm., per tant, podem dir que és un clima continental perque en té més de 300 mm. i menys de 900 mm. Aquest clima en té 7 mesos secs, ací tenim un problema, perque aquesta informació no coincideix amb el clima continental, que té tots els seus mesos húmits, coincideix amb el clima mediterrani, que en té més de 3 mesos secs, aquest problema vaig a explicar-lo ara.

El clima del meu poble és mediterrani, peró en té influéncies del continental, per això ens em trobat aquest problema. Ara vaig a explicar característiques del clima mediterrani.

Els rius del clima mediterrani són irregulars, perqué trobem mesos molt húmtis i mesos molt secs. Té una vegetació perennifòlia, formada por molts boscos de fulla perenne. La seua fauna destaca per una grán quantitat de ocells i mamífers. La població d´aquest paisatge és molt gran i té molt turisme.

1·2:Les unitats de relleu de la Foia: Origen i característiques

La foia de Castalla es troba als sistemes bétics  i la formen unitats de relleu com son el reconco, la replana de castalla, el  menejador i el maigmó.

Els Sistemes bétics:

Son un conjunt de sistemes muntanyosos que transcorren per la part sud de la península ibérica des del golf de Cadis fins a Alacant y les Balears. L´estret de Gibraltar forma part del sistema bétic. Es divideix en dues cordilleres: Subbética i Penibética.

La serralada subbética s´esten des de Gibraltar fins a la província de Jaen. La serralada Penibética és la mes al sur de les cordilleres i es troba a la costa sud d´Andalucía desde la província de Cadis fins a la de Murcia.

El Maigmó:

El Maigmó és una de les muntanyes més boniques de la província d´Alacant. Es pot vore des de tot el vall del vinalopó y als seus peus creixen un muntó de pins que encara no han patit cap incendi forestal ni cap desgracia similar. Els seu pic es troba a 1.296 m. Separa la comarca del Vinalopó mig de la foia de Castalla. El Maigmó ha sigut declarat Parq Natural per protegir tot el que es troba en els seus boscos. Degut a la seua altura, te un clima mediterrani continental, a la Tardor, les plujes son grans i les nevades son prenominants per tota la serra.

El Menejador:

El Menejador és un parq natural amb 2.450 ha., és de les últimes estribacions de les cordilleres bétiques i de les més altes de la província d´Alacant, amb una altura màxima de 1.352m. Te un clima mediterrani amb infúéncies del continental. Al Menejador podem trobar diversos pous destinats a conservar la neu.

« Entrades més antigues

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.